El Maresme medieval : exemples concrets de comunitats pageses [Fitxer informàtic]
/ Enric Subiñà i Coll ; [dirigida per Coral Cuadrada]
Subiñà i Coll, EnricBarcelona : Universitat de Barcelona, 2017
Dirigida per: Cuadrada i Majó, Coral. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, 2017
1 recurs electrònic (988 p.)
L'estudi es proposa una visió de la vida quotidiana dels veïns de les viles de Mataró, d'Argentona i d'Òrrius, des de mitjans del segle XIV a finals del segle XV, partint de tres aspectes fonamentals per explicar-ho: la senyoria i els drets dominicals, el poblament i la societat. El primer capítol comença amb una breu introducció a la demografia de les tres parròquies que ha permès veure com Mataró augmentava molt la seva població en contrast amb Argentona i Òrrius on decreix lleugerament. S'ennumeren totes les senyories que hi havia, constatant una gran fragmentació senyorial pel que fa a la senyoria territorial, no la jurisdiccional que estava en mans dels castells respectius. La servitud i els mals usos, ens servirà per endinsar-nos en els remences, que sembla que representaven poc menys de la meitat dels habitants del territori durant la segona meitat del segle XIV. La senyoria comportava una sèrie d'exaccions i impostos senyorials, d'entre les quals destaca el lluïsme, el delme o el lloçol. Els censos emfitèutics era un altre de les rendes que es pagaven, principalment en espècie, malgrat que a mesura que anava avançant el segle XIV i el XV molts es van convertir en diner. Es tracten els destrets senyorials, els principals dels quals eren els molins i les ferreries, però també les escrivanies, el forn, el mercat, especialment important i dinàmic a Mataró, la carnisseria, i la pesca. Al territori, la totalitat del quatre molins d'aigua documentats es trobaven a la conca de la Riera d'Argentona. A Mataró, amb poca aigua, es va optar per construir un molí de vent a mitjan segle XV. Tot aquest territori estava poblat, bàsicament, de masos, sobretot a Argentona i a Òrrius. En canvi, Mataró va anar evolucionant, amb un poblament dispers predominant fins ben entrada la segona meitat del segle XIV, per acabar amb una gran majoria de focs "urbans" a finals del segle XV. Després de mitjans del segle XIV detectem un augment molt significatiu de les vendes de masos en detriment de la construcció de masies de nova planta. Els masos rònecs és un dels aspectes que hem pogut documentar més bé, i que dóna testimoni del que va representar el fenomen per al territori. Molts masos restaren abandonats abans de mitjans segle XIV, per bé que el seu procés d'enrunament s'aniria allargant, depenent dels casos, fins ben entrat el segle XV. Molts pagesos els van incorporar al seu patrimoni mitjançant compra o establiment, evidentment en condicions molt avantatjoses per part dels senyors. Pel que fa als preus dels masos, molt variables, sembla que tenien com a factor més determinant les càrregues que satisfeien en detriment del seu estat físic. L'estudi també confirma que els masos sovint tenien terres sota domini de diferents senyories, alhora que aquestes terres estaven molt fragmentades pel territori, documentant-se masos d'Argentona que tenien terres fins a set quilòmetres de la masia. La darrera part del capítol la dediquem al poblament agrupat, força destacat a Mataró, amb un gran impuls a finals del segle XIV i durant gran part del segle XV, amb la plaça del mercat com a eix central, amb el pou i forns comunals, les carnisseries i les botigues porticades. El darrer capítol es centra bàsicament en la família, en dos aspectes: el matrimoni i la mort. Veurem les estratègies matrimonials, on els cònjuges sovint trobaven la parella en la població d'origen o en la comarca, què representava la llegítima, i sobretot, què valia un dot. Un dels aspectes que permet conèixer millor l'entorn religiós del testador són els llegats religiosos, amb la qual cosa podem endinsar-nos en les esglésies i capelles de cada parròquia i conèixer, entre d'altres, els seus altars. Els llegats familiars ens apropen al seu entorn familiar. Clourem amb el paper i la importància de l'hereu o la pubilla i amb la clàusula final: l'hereu universal.
